A l’abril del 2002, el Districte de l’Eixample em va encarregar fotografiar els aspectes que des del meu punt de vista resumient millor l’Eixample.

Aquest encàrrec tenia el seu antecedent en les fotografies que havia fet l’any 1982 de la zona de l’Eixample Monumental. Vint anys després em proposaven fotografiar la totalitat de l’Eixample decidint, segons el meu criteri, quines imatges realitzar per donar una idea de les seves característiques principals.

La meva proposta consistia en fotografiar carrers, cases, voreres, xamfrans, interiors d’illa, edificis de referència, punts de repòs, eixos de vianants. Pensava que, d’aquesta manera, qui no ho conegués es podría fer una idea de l’Eixample.

Em semblava important captar unes imatges que no estiguessin habitualment a l’abast dels ciutadans. Donant-hi voltes a com fer-ho vaig trobar el fil conductor: fer les fotos, des de l’interior de les cases. L’Eixample des de l’Eixample. Fotografiaria els carrers des dels balcons, finestres i terrats. Em quedava demanar adreces accessibles per tots els barris de l’Eixample., i així amb una llista inicial vaig començar a fer les fotos.

Encara tenia que prendre unes decisions bàsiques. Tenia clar que volia treballar amb càmeres de format mig i amb trípode. Vaig preferir l’opció de la transparència de color i descartar el blanc i negre.

Des dels interiors vaig fotografiar, els carrers, els interiors d’illa amb les divisions en petits patis, roba estesa, galeries assolellades que eran d’una gran plasticitat i no estaven a l’abast dels ciutadans. Sorgien imatges inesperades, un mar que es feia pròxim des dels terrats, edificis monumentals que dialogaven.la casa de les Punxes amb la Sagrada Família, etc. En definitiva tenia l’oportunitat de contemplar un paisatge diferent del que es veu a peu plà.

Els passatges i els xamfrans van tenir un tractament especial, els vaig fotografiar directament des del carrer, sempre des del mateix punt de vista, buscant arquitectures diferents pels xamfrans i una llum que no incidís sobre la façana, no volia ombres. En quant als passatges, els vaig fer a uns dos terços de la seva llargada i que fos evident que desembocaven en un carrer principal.