De les fotografies que presento en aquesta exposició en dic retrats (no bodegons ni natures mortes). No estic fent una composició d’objectes si no el retrat d’un individu, o d’un col.lectiu, sigui flor, fruita o verdura, intentant expressar al màxim la força de la seva presència, a vegades poc evident, trobant un un suport propi que posi de relleu les seves formes de manera harmònica o contrastada. Buscant l’essència més amagada del color. El color és un aspecte que m’ha interessat molt. Quins colors hi ha amagats en la peonia que es comença a obrir dins d’un pot de laboratori? I en unes cebes blanquíssimes presentades en un plat blanc? A la recerca del que està amagat he volgut, a vegades, captar les imatges que es fonen en el interior d’un reflexe. Altres retrats són més rotunds en l’expressió de la imatge. Les figues recién collides o el conjunt de peonies estan dient: som magnífiques i ens estan fent un retrat. D’una manera més humil la rosella de paper també m’atrau i vull retenir aquest sentiment.
En el retrat sempre hi ha el treball del fotògraf i també d’una manera molt activa el del subjecte retratat. En aquests objectes inanimats he viscut d’una manera molt intensa aquesta relació.